jueves, 26 de marzo de 2009

Aprenentatge i diversió

I per últim, faré la última entrada del dia ja que la qüestió és que es faci amb un seguiment, però no volia deixar-ho per més tard ja que va sortir en una classe però jo ja ho havia fet amb anterioritat i tenia ganes de comentar-ho.

Vull fer referència a un documental del trenta minuts anomenat "Pensar en els altres"
els lincs són els següents:

http://www.youtube.com/watch?v=8FNPE31zlNE
http://www.youtube.com/watch?v=-T7TL9OLjDE
http://www.youtube.com/watch?v=yta_78IkMQ8
http://www.youtube.com/watch?v=wEQJS6jNBb8
http://www.youtube.com/watch?v=0khAKDw4HKE


Aquest documental el vaig poder gaudir a la classe de coeducació i anàlisi de sexisme.
El que em va transmetre són tantes coses, tantes emocions que vaig acabar amb emocionada amb els ulls plorosos, aquest documental et transmet tots els sentiments dels alumnes d'una classe del Japó, amb un professor que els ensenya a aprendre i a divertir-se, els ensenya a raonar, a expressar els seus sentiments a través d'una llibreta on han d'explicar el que senten, però apart fent això treballen la cal·ligrafia i l'expressió, els ensenya a debatir i argumentar quan el professor castiga a un company i els altres creuen que no es just el càstig.
Com diu el presentador:" Poques vegades la televisió ha servit per transmetre les emocions que comporta aprendre".

Recomano que veieu aquest documental perque no us deixara indiferents, et farà sentir coses, recordar coses del pasat, però a més t'ensenya i et demostra lo fascinant que és el fenòmen de l'aprenentatge.

Qué ha començat?

Avui vull fer referència a que des de ahir es va començar la jornada reflexiva, una parada de l'avaluació contínua per saber que està passant a la nostra universitat.

Per a mi és un encert, ja que jo només m'enterava de coses quan venien a les classes a explicar les coses i del que va passar el 18 de març em vaig enterar al menjador de la uni mentre dinava, per tant em sembla molt bé, ara be, el dilema que suposa per la majoria d'estudiants és elevat, ja que tots volem seguir les nostres classes com sempre i aprofitar el temps aprenent per poder aprovar, però per l'altre costat està la inquietud, les ganes i l'interés per saber què és el que està passant, i crec que és un dret que tenim tots, però que fer, fer classes o no?

cadascú és lliure d'escollir, però el que no em sembal just és que per voler enterar-te t'hagin de posar falta, com a pasat avui a una obtativa, que el professor ha dit que es feia classe i per tant la gent que volíem saber em anat marxant poc a poc de la classe amb un negit a l'estómag per no saber que fer, si quedar-nos a classe o marxar i tot estàvem amb aquell negit a l'estòmag però que en cap mment ningú es va arrepentir, però cal perdre classes si et vols enterar, crec quer no, crec que s'ha d'arriba a un acord per poder fer les dues coses, si des de l'assemblea estan proposant para les classes només una setmana per poder analitza i estudiar tot el que està passant crec que és una bona oportunitata que tenim tots els estudiants, i més els de primer que venim nous i que gent de quart que hi està ficada s'està movent i lluitant per tots, ells que acaben aquest any i que per tant podrien fer orelles sordes, crec que si ells lluiten per nosaltres i pel futur conjunt crce que nosatres també hauríem de respondre i participar d'aixo que se'ns està donant la oportunitat de participar, de treballar conjuntament amb gent d'altres carreres, com a futura pedagoga crce que és molt enriquidor poder treballar amb un futur professor, amb un futur psicopedados o treballador social.

També destacar que jo sóc la primera que teia por de que és fes paron de classes, però ara que sé quin és l'objectiu i que només és una setrmana no crec que faci cap mal, al contrari tot aixó és enriquiment tant personal com a futur professional.

Presentació

Bueno, estic avergonyida de no haver fet les coses abans per falta de temps i per la falta d'organització, però ja és hora.

Sóc la Sara Carratalà i aquesta és la meva presentació: vaig a primer de pedagogia però aquesta no era la carrera de la meva vida, m'explico, des de que era petita sempre he volgut ser mestre, mestre d'educació primària, però a causa de la excessiva nota que demanaven no hi vaig poder accedir, i en fi ara estic aqui, però cal destacar que no m'esperava que fos així, la veritat és que m'esta agradant moltíssim i que estic descubrin com era i és l'educació i que ara per ara no ho canviaria.

i per finalitzar em comprometo a fer un seguiment més setmanal del blog perque en sí és una idea molt bona, però la falta de temps i la no organització pot fer passar una mala pasada.